Tot el que ens queda
Per Ricard Anguela
Després de tot el que està passant, sembla com si la dictadura economicista ho impregnés tot i regnés sobre tot el demés. La dictadura dels mercats mana, fa i desfà i no hi ha ningú capaç d’aturar-la. Ens volen fer creure que tot gira en torn d’ella.
Fa la sensació de que no poguéssim viure sense saber com està la prima de risc, o si el BCE si s’implicarà més o menys, o si hi haurà acord econòmic entre el països europeus, el FMI, el Banc Mundial, o si dos partits polítics pactaran o no… i tot això ens angoixa i ens horroritza la visió del futur. Davant aquesta realitat ens podem preguntar, i què ens queda?.
Doncs, ens queden valors superiors, ens queda la música, i la dansa, que obren l’esperit, ens queda la pintura que expandeix nostra imaginació, i la poesia i la literatura que sempre han molestat les dictadures, a les polítiques i a les econòmiques.
Ens queda la capacitat de poder-nos emocionar i deixar volar l’esperit amb qualsevol expressió de l’art, i la capacitat d’ajut als més febles.
Ens queda el Banc dels Aliments enfront al FMI i el Banc Mundial, ens queden els voluntaris més necessaris que mai en èpoques de crisi, i per tant, ens queda la voluntat d’ajudar, ens queda la solidaritat, ens queda l’altruisme, ens queda la integritat moral, i ens queda la tendresa i la misericòrdia envers els més dèbils i necessitats, i la compassió dels que pateixen la pobresa energètica, i la imaginació… tot això ells mai ens ho podran treure.
….I què més ens queda?, Ens queda la nostra llibertat en contra de les dictadures dels poderosos que volen fer valdre el seu poder per sobre dels pobles que clamen pels seus drets.
