La imputació del president Artur Mas

La imputació del president Artur Mas

Per Joan Anguela

La imputació del president Artur Mas (emblema de la Generalitat de Catalunya)

 

 

 

Ahir 15 d’Octubre de 2015 quan fa just 75 anys de l’afusellament del president de Catalunya l’honorable Lluís Companys per un escamot de soldats feixistes a les ordres de Franco, comandant en cap de les tropes rebels que es van alçar contra l’Estat democràticament instituït.També ha hagut de comparèixer el nostre president Artur Mas davant d’un tribunal de jutges nomenats i instituïts pels partits que sempre han governat a l’Estat espanyol des de la mal anomenada “transició”, i que va donar pas a una democràcia de baixíssima intensitat, per no qualificar-la de falsa democràcia.

Al nostre actual president li són imputades varies faltes les quals la justícia espanyola qualifica de molt greus a l’Estat espanyol, per les que, segons la interpretació que en fan els poders fàctics de l’Estat, el poden condemnar a una multa molt quantiosa, a la inhabilitació i fins i tot a pena de presó. Tot això per haver obeït el mandat de la ciutadania catalana i haver disposat del vist i plau de la majoria del Parlament català per dur a terme una consulta a la ciutadania sobre el dret a decidir si aquesta volia o no poder exercir-lo.

Acabada la guerra en la que va vèncer l’exèrcit facciós, la repressió a Catalunya sobre  la ciutadania en general i sobre tots aquells sospitosos de ser demòcrates, va ser terrible, propi dels règims feixistes i nazis dels estats que en aquells moments dominaven Europa. A Catalunya, pel simple fet d’haver-se mantingut fidel a la república sortida del mandat de les urnes, se la va massacrar, amb tot tipus d’injúries, maltractaments físics i afusellaments dels prohoms més significats en la lluita contra el feixisme espanyol. Es van anular les institucions catalanes, es va prohibir la nostra llengua,  es van esborrar els carrers amb els noms de gent catalana i es van substituir per noms aliens i molt significats en la tasca d’anorrear i fer desaparèixer l’idioma i la cultura catalanes, i per últim escarni van cometre un crim de lesa humanitat assassinant el president de Catalunya, fet portar de Madrid expressament per donar-li mort dins la seva terra. El major escarni a tot un poble.

Ara, 40 anys després de la mort del sàtrapa i feixista dictador espanyol, es veu clar que la pervivència del franquisme continua, i és que aquesta voluntat de Castella de dominar a tots els pobles de la península perdura i continua essent el màxim objectiu dins el seu ideari des de que va començar a gestar-se en el regnat de la seva Isabel de Castella. Ara, els catalans hem de suportar encara més patiments, i francament, com es pot patir encara més? Però per ventura no s’ha satisfet la mesura del dolor humà, aquell que per por a ulteriors patiments se sent ja incapaç de defensar altra cosa?.

Els conflictes més grans que ara te l’Estat espanyol fan que els resolguin els sicaris, anomenen tribunals complertament desproveïts de legitimitat perquè siguin ells qui imposin les lleis impròpies al poble català, i tot això ho fan per  diners, per honors rebuts de mans d’aquells que es creuen els amos dels altres pobles, mentre que ells, els que vertaderament tenen el poder, els que mouen els fils de les titelles de la justícia romanen amagats mentre ordenen proscripcions contra tot aquell ciutadà de Catalunya que gosi fer-los front alçant la bandera de la democràcia.

Tots aquests que dominen els ressorts de l’Estat i que durant segles han viscut i gaudit de les plusvàlues del treball dels catalans ho han fet perquè Catalunya és una nació petita rodejada d’altres nacions, i a l’igual que elles, encadenada al carro vencedor de la depredadora Castella, i que quan algú fa un moviment per deslligar-se de les cadenes aboca tot el seu odi i furor en contra del que ho intenta.

Qui podria ser l’ésser que podria tallar les cadenes que lliguen Catalunya? qui podria canviar aquest estat de coses? Un simple home o més aviat un semidéu? Però els semidéus caminen solament per terres dels mites grecs. N’hi ha que diuen i que creuen en la terra dels miracles, però avui en dia solament ocorren coses vulgars. El món que ens rodeja dista molt de ser meravellós. Sé que els actes dels pobles com Castella estan guiats per la ira, el odi, l’orgull, la supèrbia i les passions…i per vèncer aquesta tirania s’hauria de ser més dolent, estar ple de més odi, de més orgull dominador, i estar més imbuït per les passions que tots els altres. Els que són així pensen que en aquest món solament la guerra condueix cap a la victòria. Però no s’adonen que en aquests temps la democràcia, la paraula, la fe en la llibertat i la voluntat del poble unit són les armes més poderoses que tenen els pobles pacífics per assolir la llibertat i la felicitat dels seus habitants, i que son les armes que els permetran tallar les cadenes que els tenen captius.

L’acte del 9N ha fet brollar de nou la ràbia més perversa de les institucions espanyoles, i ara volen fer caure tot el pes de les seves lleis a sobre del nostre president i així fer un escarment en el Sr. Artur Mas que serveixi per refredar les ànsies de llibertat del poble català.

Ahir 15 d’Octubre de 2015, quan fa 75 anys del crim perpetrat sobre la persona del que va ser el president de la Generalitat Sr. Lluís Companys, han citat a declarar el president actual per haver obeït el mandat del poble de posar les urnes perquè la ciutadania expressés la seva voluntat en un acte que no es pot titllar de desobediència a la Constitució ja que no va ser un referèndum sinó tant sols una consulta d’opinió.

No serà que ells viuen en una presó i que quan contemplen la casa del que viu una certa llibertat pensen amb enveja en la seva felicitat frustrada a causa de la submissió a la que estan subjectes pels qui dominen el poder? Es del tot inacceptable que un o d’altres pobles que es facin tots ells còmplices en els atacs a un altre que ja no suporta més l’autoritarisme basat en el control social per mitjà de polítiques opressives.

El Tribunal Constitucional designat a dit pels dos partits hegemònics de l’estat espanyol té una manca de tota legitimitat al ser un òrgan profundament polititzat, on els seus membres no han sigut escollits de forma democràtica i on es creuen amb el dret de modificar al seu arbitri el significat dels actes i les paraules, i que fins i tot s’imputen la potestat de decidir si em de parlar o callar. La paraula nació la decideixen ells, el significat històric de la qual la han arrencat al poble. La llengua castellana es propietat de tot l’Estat. I les altres llengües no tenen dret a ser parlades ni a ser utilitzades a cap organisme oficial de l’Estat.

Acte seguit de la imputació del president Mas pel TSJC, un òrgan més de l’autoritarisme d’estat, la majoria absoluta del Partit Popular al parlament espanyol vol promoure i promourà una nova llei que incapaciti la pràctica de qualsevol funció a tot aquell funcionari públic des del més baix fins al de més alt càrrec, això vol dir que a partir d’ara aquesta llei capacitaria un tribunal com el TSJC, dependent del TS, a inhabilitar el president Mas per poder seguir essent president de la Generalitat.

Un estat com l’espanyol no es sinó un estat autoritari com ho demostren molts dels actes perpetrats pels governs tant de dretes com d’esquerres en el període que va de la mort de Franco fins ara. Els poders fàctics que governen a l’ombra l’estat espanyol són agents sortits de les files franquistes. El mateix Partit Popular està nodrit pels capitostos que es van camuflar dins l’antiga UDC i més tard, en desfer-se aquella es van allistar a la Alianza popular ara Partido Popular. Es clar que també hi ha règims autoritaris en els que existeix “ el estado de derecho” com a l’espanyol.

Per això el poble de Catalunya, davant de tants i tants escarnis i malifetes, ha de fer-se un sol cos, un sol esperit i una sola voluntat, i amb el cor valent ha de posar-se al costat del president de Catalunya que és el nostre president, i amb tot el coratge de que pugui omplir-se fer front al nostre carceller i d’una vegada per totes assolir la nostra llibertat. I si fos necessar, amb resistència passiva, desobeir aquelles lleis il·legítimes que atemten  contra la democràcia, la nostra convivència i la nostra voluntat de ser.

“La força no ve de la capacitat corporal, sinó de la voluntat de l’esperit”

Mohandas Karamchand Gandhi ( més conegut pel sobrenom de Mahatma Gandhi)

Aquesta entrada ha esta publicada en Actualitat, Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s