Els irresponsables

Els irresponsables

Per Joan Anguela

 

 

La baixa qualitat de la actual democràcia espanyola es deu principalment al repartiment i l’alternança en el govern dels dos grans partits espanyols, a l’alt grau de corrupció de tots els estaments de la vida pública de l’Estat fins arribar a les més altes instàncies de poder que formen l’establishment espanyol, juntament amb el més que lamentable malbaratament de recursos públics provocats per una manera de governar al més pur estil caciquil colonial, afavorida pel bipartidisme que s’ha institucionalitzat sense que els ciutadans s’hagin adonat que aquesta pràctica va absolutament en contra d’una democràcia actual a l’estil europeu.

El pròxim dijous es farà de la forma més solemne possible, encara que es digui que serà una cerimònia del tot senzilla, l’entronització del nou monarca Felipe VI de Borbón, en substitució del seu pare Juan Carlos I de Borbón. En motiu d’aquest acte, s’han aixecat veus per tot l’Estat que reivindiquen una consulta a la ciutadania per poder escollir el sistema de govern que democràticament surti de la consulta; monarquia o república.

El moment triat pel bipartidisme juntament amb els poders instal·lats, ha sigut propiciat per un cansament de la població envers els actes d’abús de govern dels dos partits a més de la baixíssima popularitat de la corona. A tot això se li ha d’afegir la principal causa de la greu preocupació dels estaments que formen la plutocràcia espanyola: el tedi fenomenal que ja ha arrelat a la ciutadania catalana i que es tradueix en l’aspiració de legítima sobirania per poder desempallegar-se d’un Estat que condemna Catalunya a ser una regió governada al més pur estil dels governants dels segles XVIII, XIX i XX , sense oblidar els greus períodes del regnat de Felipe V, els dictadors Primo de Rivera i Francisco Franco, tots dos obeint dictats d’aquelles plutocràcies i oligarquies adinerades vigents en cada època i que d’alguna manera s’han anat alimentant les unes a les altres a través dels sistemes de govern que ha tingut l’Estat espanyol que han afavorit la seva perpetuació fins els temps actuals.

Així doncs, la causa principal del canvi de monarca es deguda a la situació que des de fa molt de temps viu Catalunya i que ara de forma unànime ha detonat. Aquesta és la raó, i no una altra, la que ha propiciat aquesta maniobra de distracció que comporta aquest canvi de monarca. Es vol fer veure a la ciutadania, sobre tot a la catalana que el nou procés constituent amb un nou cap de l’Estat donarà més credibilitat a la democràcia espanyola que fins ara tenia per màxima institució un monarca imposat per la voluntat d’un dictador que es va aixecar en armes contra un poble que vivia dins la legalitat que li va donar les urnes, es a dir en contra de la República legalment establerta per la voluntat popular. Fins ara, la figura del monarca ha estat recolzada per haver aturat la bogeria d’uns quants nostàlgics quan el 23 de Febrer de 1981 el coronel de la guàrdia civil Sr. Tejero va voler interpretar un cop d’Estat en el parlament de Madrid també propiciat per les forces vives del franquisme que juntament amb les oligarquies esmentades formaven una aliança inexpugnable per extreure els recursos del conjunt espanyol per tal de perpetuar-se en aquest model social que només beneficiava, i encara ho fa, la coalició del partit en el govern i les elits adinerades.

La ciutadania espanyola ha de veure com no se la té en compte en cap dels processos que comportin un canvi en les formes i estructures de l’Estat que doni una veritable dimensió democràtica a un país sempre mancat d’estructures mínimament democràtiques de govern i convivència, amb unes desigualtats socials que augmenten d’una manera ofensiva, quasi brutal en favor de les oligarquies. La coronació del pròxim monarca espanyol es veu enterbolida per multituds de veus que reclamen poder escollir lliurement la forma de govern pel que volen ser governats. La forma exageradament precipitada per la qual es vol donar pas a un nou cap d’Estat per poder així minimitzar l’impacte social que aquest canvi està causant a l’opinió pública tal i com va passar amb el llegat franquista escollit en aquells moments de la tercera restauració perquè canviant el model de jefatura de govern res no canviés. El nou monarca, igual que l’anterior, seguirà sent irresponsable davant la llei (tal com diu l’article 56.3 de la Constitució de 1978) i amb tots els privilegis que cap altre ciutadà mai no podrà assolir. Així doncs, “el rei és irresponsable dels seus actes perquè mai pot actuar sol, i en el seu lloc, responen quins, mitjançant el referèndum en les seves diverses formes, assumint els actes regis, els possibiliten”. No obstant, ni monarquia ni república són garantia de que la situació de Catalunya millori.

El diumenge 8 de Juny, Omnium Cultural va realitzar una sèrie d’actes a les principals capitals europees encapçalats per l’aixecament de castells humans fets per castellers d’arreu de Catalunya per donar notorietat al procés de lliure determinació del poble català. S’ha fet veure d’aquesta forma a tota Europa la vella reivindicació catalana de decidir el seu futur com Estat lliure i independent. S’ha triat aquest manera de cridar la atenció de la opinió pública europea perquè és la forma més versemblant de mostrar el nostre tarannà que es fa palès en els atributs necessaris per muntar i desmuntar castells: valor, companyonia, cohesió, fortalesa, coratge i unió; valors que hem de tenir i mostrar al món quan arribi la nostra gran hora.

Aquesta entrada ha esta publicada en Història, Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s