L’alegria de viure

L'alegria de viure

L’alegria de viure

L’alegria de viure
Per Ricard Anguela

Sovint associem els savis amb gent amb barba blanca experta en multitud de matèries com la filosofia, matemàtiques, astronomia,… Però ja fa un temps arran d’una entrevista feta a la televisió a un jove de disset anys, vaig descubrir que no sempre és així. L’Albert, veí d’Esparraguera que es paseja per la vida amb cadira de rodes, ens va donar una lliçó de com afrontar les adversitats que ens ofereix la vida. A la seva curta edat ja ha viatjat sol amb un pressupost més que minso, (només tres euros diaris) a una gran part dels països europeu, i el seu pròxim repte és llatinoamèrica i l’Àfrica. L’Albert, amb el seu somriure perpetu, podria donar també una lliçó a totas aquestes persones amb possibles, sense cap malaltia ni discapacitat física que, tenint-ho tot, adopten un posat trist i enfadat, preocupades per la superficialitat de les coses. A més és un exemple per a gent amb problemas similars perquè continïn lluitant amb il•lusió plantejant-se nous reptes.Felicitats i enhorabona, Albert! No perdis la teva humilitat i somriure, jove, savi i de cabells tintats de Blau. Mestre de l’alegria de viure.

Aquest escrit va ser publicat al diari Avui el 1 de Juliol del 2008. Ara tornen a surtir imatges a la TV del mateix noi i amb la mateixa alegria, que no li ha minvat ni un pel.

Aquesta entrada ha esta publicada en Història. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s