300 anys de repressió, 300 anys de submissió

El encomendero-2Mines del Potosí

L’encomendero                                                Mines del Potosí

300 anys de repressió, 300 anys de submissió

Per Joan Anguela

Les guerres d’independència de l’Amèrica espanyola es van inspirar en les dels Estats Units. Els “criolls” blancs dels EEUU volien la independència de la dominació anglesa per raons econòmiques, polítiques i socials.

Un dels precursors de les rebel•lions americanes de les colònies espanyoles va ser José Gabriel Tupac Amaru, Inca, rei del Perú, de Santa Fe, Quito, Chile i Buenos Aires. Encara que els corregidors i el virrei li negaven un tractament i atributs superiors a “cacique de Tungasuca”.

Quan els espanyols volien posar un mot despectiu a l’indi, o el gaucho díscol i rebel, l’anomenaven “tupamaro” en forma despectiva en record del gran inca, que per altra part era un home d’una notable cultura a vegades molt superior a la de molts corregidors i fins i tot a la d’algun virrei. Parlava quechua, aymarà, i parlava i escrivia el castellà, ja que el va aprendre al col•legi dels jesuítes del Cuzco, i fins i tot va arribar a dominar el llatí.

Allà, en la seva terra, al Cuzco, va llegir el llibre del protector dels indis, el pare Bartomeu Casaus (pels castellans, Bartolomé de las Casas, nom que ja ara se sap va ser castellanitzat pels inquisidors que van reescriure la crònica d’Índies). D’aquesta lectura, l’inca es va adonar de les iniquitats perpetrades pels colonitzadors i usurpadors espanyols en contra dels naturals d’aquelles terres i que Bartomeu Casaus describia en el seu llibre “Destrucción de las Indias”  l’any 1552, en plena eufòria pel “descubrimiento”, i tanmateix és dubtós que incorpori les falsedats de les que l’acusen la majoria dels historiadors en la seva “Historia General de las Indias”, i que les incorreccions d’aquesta es deuen a les barroeres i malintencionades transcripcions dels censors de la inquisició. Tanmateix va llegir a l’inca Garcilaso de la Vega en la seva obra cabdal “Comentarios reales de los Incas”publicada a Lisboa l’any 1609, on s’exposa la història, costums i cultura dels inques i altres pobles del Perú.

A totes aquelles iniquitats i menysteniments per la persona humana comeses sobre els inques, guailes, etc, s’hi han de sumar els crims de lesa humanitat que van ser “los repartos” i “las mitas”. Els “repartos” eren l’obligació de comprar a preus oficials els productes que arribaven d’Espanya, els fessin falta o no. “Las mitas” eren les lleves obligatòries per treballar en les mines de plata del Potosí, on s’extreia la plata que tot seguit s’enviava cap a la metròpoli i que servia per sufragar les guerres pel manteniment d’altres colònies sotmeses per Espanya.

Així doncs, el Gran Inca, es va adonar del gran esclavatge al que estava sotmès el seu poble, i després d’unes quantes escaramusses, finalment va ser derrotat, detingut, i se li va tallar la llengua abans de ser esquarterat per quatre cavalls. Pocs anys després, el virrei Agustín de Jáuregui va rebre una cistella de cireres, fruita de la que n’era un gran apassionat, i al cap d’haver-ne ingerit unes quantes va lliurar la seva ànima l’Esperit Creador.

L’inca Garcilaso de la Vega en la seva obra cabdal “Comentarios reales de los Incas”  publicada a Lisboa l’any 1609 exposa la història, costums i cultura dels inques i altres pobles del Perú.

“La ley de Burgos”, primer codi dels espanyols a les Índies, encarregaven als “encomenderos” l’adoctrinament dels indígenes, que tinguessin molta cura de que els indis visquessin molt a prop dels poblats espanyols, perquè així, amb la conversació contínua i la assistència obligatòria a la missa dels diumenges, “más pronto asimilarán las costumbres españolas”. Així es van crear les reduccions o missions amb finalitat assimiladora i no pas tant evangelitzadora com volen fer creure les cròniques falsificades pels frares inquisitorials.

No obstant, els franciscans i els jesuites van ser els que millor van dur a terme l’acte de civilització d’aquells pobles americans, sobre tot, els jesuites que son els que més interioritzat tenien l’objectiu socialitzador de la seva tasca evangelitzadora. Especialment fructífera va ser la posada en marxa d’un sistema sociopolític sense precedents al Paraguai, lluny de les influències pernicioses de les funestes polítiques emprades en els virreinats del Perú, Nova Espanya o Nova Granada. Es tractava de fer entrar els indígenes en el sistema de societat europea sense fer patir els tractes inhumans que en d’altres llocs d’Amèrica es donava a aquelles pobres gents. Van idear els jesuites, un sistema en el que els naturals de la terra es sentissin a gust i poguessin desenvolupar una mena de societat a la manera europea. Es deixava que el vell concepte d’oferta i demanda funcionés de forma totalment liberal, i així que el individu, ciutadà ja acomodat en el sistema, pogués obtenir i acumular les plusvàlues de la seva activitat industrial, mercantil o agrària i gaudir com a qualsevol país europeu dels diners obtinguts mitjançant el seu treball. Però quan l’individu ja havia arribat a un alt grau de contribució a aquella societat i s’havia enriquit legalment i ja havia complert l’edat establerta, llavors se li feia “la Fiesta”. S’anomenava així perquè a l’individu se’l complimentava durant una setmana amb grans honors, balls, premis i distincions en els que participava tot el poble, i finalitzades les festes, retornava les riqueses a la societat, quedant ell amb una pensió vitalícia que li permetia viure folgadament la resta de la seva vida.

No obstant tot això, l’aplicació sistemàtica de les formes de treball imposades a la població índia es va veure facilitada per l’arribada dels missioners o “doctrineros” a mitjans del segle XVI . Els conqueridors van organitzar a les Índies una societat basada en criteris racials. Malgrat les “Lleis d’Índies” que en un principi tenien el propòsit de protegir-los, els indígenes eren els que feien els treballs més pesats i inhumans, obligats a viure en reduccions constituïdes per cinc-centes famílies com a màxim, per tal de facilitar la seva cristianització i sobre tot la seva explotació i assimilació.

Els gravíssims i inhumans maltractes que va patir la població indígena per part dels espanyols, juntament amb les greus malalties que van importar cap a les noves colònies (xarampió, còlera, grip, verola, etc.), per les quals els indis no en tenien cap defensa natural ja que mai les havien patit, van ocasionar milers i quasi bé cents de milers de víctimes entre els individus de les diferents ètnies que poblaven l’Amèrica central i del sud. No obstant, el major crim contra els indis del Cuzco va ser l’assassinat de l’emperador dels inques Atahualpa, després que Pizarro, amb enganys, el fes presoner aprofitant-se de la hospitalitat rebuda, el fes presoner i l’executés amb traïció després de prometre que el deslliuraria.

Fins que per fi al segle XIX, Espanya va anar perdent les seves colònies d’Amèrica per l’acció d’intrèpids soldats criolls ( José de San Martín, Simón Bolívar, José de Sucre, Andrés de Santacruz, Francisco de Paula Santander, Josep de Miró, José Martí), que cansats dels abusos d’Espanya es van aixecar contra la tirania d’uns malfactors que mai han sabut guanyar-se el pa de cada dia mitjançant el seu treball i han robat sempiternament els pobles colonitzats. Espanya no respecta mai la identitat, ni la cultura, ni el llenguatge dels pobles conquerits. Extorsiona econòmicament els seus administrats, els empobreix i els menysprea. Odia tot allò que no és igual a ella, i que per assimilar-los, l’argument d’Espanya ha sigut sempre la força de les armes, sobre tot quan els altres no en disposen.

Així doncs, les colònies que han aconseguit la independència, fins ara totes excepte Catalunya, són aquestes:

• 1714 Holanda, Flandes, Alsàcia, Llombardia, sud d’Itàlia, Sardenya, Sicília, Grècia.

• 1811 Veneçuela, Colòmbia, Ecuador (Virreinat de Nueva Granada), Paraguai, Panamà.

• 1816 Argentina, Uruguai.

• 1820 Xile, Perú (Virreinat de Xile i Perú).

• 1825 Mèxic, Costa Rica, Honduras, Guatemala, Belize, República Dominicana (Virreinat de Nueva España), Bolivia.

• 1898 Cuba, Filipines.

• 1956 Part de Marroc.

• 1968 Guinea Occidental (Sahara Español).

Cap d’aquestes nacions alliberades ha volgut mai retornar a la tutela d’Espanya.

• 2014 És l’hora de Catalunya, nosaltres tampoc podem suportar més injustícies i injúries comeses amb total impunitat des de fa més de tres segles.

Però el que es pensi que la independència és un fi en sí mateix, va del tot errat, perquè solament és l’instrument per aconseguir el llarg somni català que és la lliure administració de les nostres capacitats per endinsar-nos en el bé col•lectiu de la nostra societat, en el gaudi dels nostres guanys i per poder invertir els nostres impostos en el benestar que ara i des de sempre se’ns emporten les sangoneres espanyoles, i per poder retornar la felicitat a aquesta societat nostra sotmesa des de fa més de 300 anys.

Ara mateix, el president de la regió més extrema de l’Estat, brama ple d’ira contra els catalans perquè té por de que li baixin els ingressos que el govern espanyol extreu de l’esforç dels treballadors de Catalunya i els dona a ells per pal•liar la seva absoluta i secular ineficàcia per fer una societat moderna, desenvolupada i no dependent, subsistint en el passat de l’espoli americà i ara del català.

Amb tot, Espanya ha tingut la oportunitat, o millor dit, gran número d’oportunitats per establir diàlegs amb els pobles colonitzats per tractar de millorar les condicions de vida dels seus pobladors, però els espanyols mai han volgut tractar d’igual a igual al poble sotmès, tan acostumats estan a la dominació per la força.

Els catalans hem de fer cas a la història, als llargs anys de colonialisme impenitent d’Espanya, sense que s’esperi per part d’aquesta cap voluntat de diàleg per solucionar el gravíssim problema colonial que pateix Catalunya. Per enèsima vegada, no caiguem al parany que ens prepara Espanya.

Aquesta entrada ha esta publicada en Història, Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s