El nou ordre mundial

Hotel Bilderberg a Oosterbeek (Holanda)

Hotel Bilderberg a Oosterbeek (Holanda)

El nou ordre mundial
Per Joan Anguela

Al llarg de la història del món hi ha hagut molts intents d’imposar els interessos dels poderosos per sobre de la població amb la intenció de perpetuar el sistema social que els permetia gaudir del màxim de riquesa que la societat produïa i al mateix temps tenir la població atemorida i sense mitjans materials per desempallegar-se del domini de la tirania imposada.

Ho han fet els antics sàtrapes de l’antiga Grècia, ho van fer molts governants sortits de la voluntat popular que es van tornar en contra del poble, després, en temps més moderns, ho van fer altres governants amb la complicitat d’elements poderosos de la mateixa societat a la que sotmetien per apropiar-se de la riquesa del país o països que havien arribat a dominar mitjançant la submissió de la població per la por, la pobresa i la pressió sistemàtica perquè l’individu renunciés al seus drets.

Quan Napoleó va envair la península i quan després va guanyar la batalla d’Austerlitz a les tropes austro-russes i quan més tard va imposar el seu germà com a rei de Westfàlia, la seva intenció era imposar un nou ordre de poder a Europa, fins que el seu somni va caure amb gran estrèpit en ser derrotat a la batalla de Waterloo.

També amb procediments de guerra, Adolf Hitler va intentar establir un altre ordre absolut a tota Europa implantant la nova ideologia de la discriminació social i fins i tot arribant a eliminar físicament els elements que ell creia perniciosos per a la societat alemanya d’aquells anys que era l’ètnia jueva, amb l’excusa de que aquests no feien córrer els diners, guanyant-los de forma usurera i fent acumulació de capitals, deixant el sistema financer alemany orfe dels cabdals necessaris. Anys després, diferents sistemes feixistes han intentat el mateix amb èxit relatiu en la seva durada.

La guerra de l’Iraq i la invasió d’aquell país duta a terme pels Estats Units amb el pretext de les armes de destrucció massiva, mentida que en un principi va enganyar a tothom, va ser una guerra encaminada al mateix propòsit mitjançant el domini dels recursos energètics que oferia l’extracció i la distribució del petroli amb uns guanys colossals per part de les oligarquies americanes.

Ara, en els nostres dies, i des de fa uns quants anys, concretament l’any 1954 hi ha una agrupació que treballa per aquest nou ordre mundial que vol imposar costi el que costi, i que ja fa un temps s’estan apropant al seu objectiu. Aquesta agrupació se l’anomena Club Bilderberg , que es va constituir el mes de Maig del 54 a Oosterbeek, Holanda, en un hotel que té el mateix nom. Es diu que el fundador va ser un sacerdot jesuïta i membre de la maçoneria. Les famílies Rosthchild i Rockefeller van triar entre els participants a 100 famílies d’entre l’oligarquia elitista internacional. La primera reunió la va presidir el príncep Bernard d’Holanda.

En total s’han fet fins ara, seixanta reunions en seus a tot el món i sempre rodejades d’una gran discreció, no obstant sempre s’anuncia la localitat on es celebren. Hi participen les elits financeres, industrials, bancàries, polítiques i totes les cases reals que hi ha al món industrialitzat o amb recursos naturals. Els acords de les reunions són d’alt secret, i cada membre és comminat a guardar el silenci més absolut sobre les resolucions adoptades.

Els objectius del Club són un govern únic al planeta amb un mercat globalitzat, una moneda única i uns mitjans per destruir qualsevol intent d’emancipació nacionalista de qualsevol nacionalitat que vulgui desprendre’s de la tutela de l’estat en el què està integrat. Volen també, l’eliminació de les classes mitjanes, una societat de creixement zero, i per això és necessària la disminució de la població mundial, no amb guerres ni amb els mètodes que s’havien emprat fins ara, sinó amb l’eliminació de l’estatus aconseguit fins ara per les classes mitjanes, empobrint la societat, amb tècniques de control mental, propaganda per inculcar-la l’obediència als governs, deixant-la sense recursos financers i fins i tot amb la màxima penúria alimentària.

Quan hi ha prosperitat, hi ha progrés, hi ha creixement i s’han d’extreure del planeta els recursos energètics suficients per a 6.500 milions de persones, amb la qual cosa s’han de tornar al planeta els residus que genera aquesta ingent massa de població. Planegen fer disminuir la població en més de 4.000 milions cap a l’any 2050. Dels aproximadament 2.500 milions que es salvessin, la majoria serien de raça xinesa i del sud-est asiàtic, donada la seva capacitat per obeir les ordres dels governs.

Ja s’ha començat aquesta estratègia per part dels governs en la zona que més alt estat de benestar s’ha aconseguit. Aquesta part del món és Europa on la classe mitjana és la majoria de població. Les tècniques per assolir el seu propòsit són la desmoralització i el desequilibri físic i emocional. S’ha de sotmetre la població a una creixent inseguretat, cada vegada més a una terrible angoixa i finalment s’ha d’arribar al terror, de forma que la gent, la societat demani a crits una solució dels problemes tan enormes que s’abaten a sobre de la població, sigui quina sigui la solució, les persones més afectades, que seran les més nombroses, cediran a qualsevol proposta que els plantegin els governs per tal de rebre unes promeses que s’incompliran en tots els casos.

Un exemple recent el podem trobar en l’experiment començat a l’illa de Xipre amb una població d’un milió d’habitants que per ser tan pocs són el laboratori perfecte per dur a terme la prova que més tard es pot implantar a la resta dels països del sud d’Europa, com poden ser Grècia, Itàlia, Espanya i Portugal. De fet, a Grècia i Portugal s’ha dut a terme de forma més suau que a Xipre, i si a l’illa xipriota l’espoli dels comptes bancaris té èxit, és molt possible o quasi probable que també es dugui a terme als països abans mencionats.

A l’Estat espanyol ja en tenim exemples ben fefaents amb tota la sèrie de mesures dutes a terme pels dos últims governs, sobre tot pel del Partit Popular, que alhora rebent ordres de Brussel•les, estan començant a posar en pràctica els mètodes del “Club”. Els casos més sagnants els tenim amb els desnonaments salvatges per causa de no poder pagar unes hipoteques amb clàusules abusives, la gran estafa de les preferents i el deute subordinat, la baixada dels sous i la supressió de les pagues extres amén de les retallades en cultura, educació i sanitat. Totes aquestes pràctiques són els mètodes emprats per omplir de terror de la ciutadania de classe mitjana i treballadora a les que es vol anorrear per d’aquesta forma, governar a aquella part del món que es resisteixi a les seves intencions.

L’engany “positiu” s’està aplicant a l’estil “Un mundo feliz”, donant quelcom positiu a la gent quan compleixi les normes imposades pel “Club”, però tancant qualsevol possibilitat de que aquestes normes s’analitzin o qüestionin. Quan es compleixin les normes, la propaganda farà l’acte de proselitisme de dir a l’individu que s’ha de sentir satisfet per haver obrat de forma “apropiada” per poder formar part del sistema.

En un altre nivell, molt més profund dins la societat, hi ha passivitat i por a trencar el silenci per protestar mentre no afecti en el pla personal. Potser pensin que així és més probable defensar la democràcia, i contràriament el que fan és destruir-la. El cert és que som en una cruïlla. Els camins que agafem ara determinaran el futur de les pròximes generacions i fins i tot de la humanitat.

Cada any es celebren reunions secretes dels membres d’aquest organisme i es tramen les regles i guies del seu diabòlic projecte. Aquestes reunions determinen en un breu temps substitucions de governs, guerres, genocidis i sorprenents canvis socials, polítics i monetaris. La manipulació de la població es du a terme de forma que la informació pels mitjans de comunicació es va introduint per manipular la població i conformant-la a la voluntat dels grups de poder implicats en el projecte, i dels que formen part aquests mitjans de comunicació i adoctrinament. El joc és mantenir a la població en un estat continu d’ansietat i temor, per poder mantenir-la conformada, atemorida i sota control.

La gran insistència en potenciar el treball en grup en l’educació i en el àmbit laboral, és una fal•làcia per així anular les potencialitats del individu i deixar-lo sense idees i defenses per medi del adoctrinament, i d’aquesta forma deixar-lo sense estratègia  per defensar qualsevol tesi que s’oposi al adoctrinament imposat com a objectiu per als seus propòsits. Així, la reducció de la qualitat de l’ensenyament farà la voluntat de la societat més manipulable, i com més minvi l’intel•lecte individual i col•lectiu, menor serà la seva capacitat d’oposar resistència als propòsits del “Club”. És notori que els programes de la televisió cada dia són de més baixa qualitat formativa, transformant-se en programes de telebrossa tan vistos per la major part de la ciutadania que entra dins d’aquest, cada vegada més gran, grup de baix coeficient intel•lectual forçat.

Així doncs, ens trobem en un moment històric en el què les guerres antany fetes per propòsits semblants, s’han convertit ara en un mètode molt més sibil•lí i fastigós que és el “nou ordre mundial”.

Aquesta entrada ha esta publicada en Economia, Història, Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s