El retorn del feixisme

El retorn del feixisme
Per Joan Anguela

El president del Partit Popular i també del govern espanyol ha afirmat que molt aviat posarà en marxa el nou ordenament o reforma laboral, i que segons la seva portaveu o vicepresidenta de l’executiu, serà la base de la creació de nous llocs de treball i farà baixar l’atur, actual herència del govern del Sr. Zapatero.

Les mesures que adoptarà el primer ministre espanyol serà la reforma laboral dirigida únicament a satisfer les velles aspiracions de l’oligarquia empresarial i financera espanyola mitjançant una política de “unidad nacional”, una espècie d’aliança de la burgesia típica d’un Estat d’excepció assegurant a les classes dominants l’explotació immisericorde de les capes treballadores i mitjanes de la societat. En definitiva, aquestes mesures faran desaparèixer la classe mitjana que tan necessària és per a una societat avançada i moderna com fins ara s’havia assolit a l’Estat espanyol, sobretot a una part de l’Estat com és Catalunya.

Les noves mesures adoptades pel govern del Sr. Rajoy no fan més que beneficiar les capes més altes de l’oligarquia financera i els nous rics, afavorits en el seu ascens per les oportunitats brindades dins l’Estat espanyol degudes a les contínues riuades de diners espoliats a les capes mitjanes, sobretot a la catalana. D’aquests diners s’han nodrit els dos grans banc estatals, que per mitjà del préstec incontrolat a empreses especuladores en el gran negoci de la construcció, s’han enriquit de forma desmesurada durant uns quants anys, i per a més “inri”, els seus màxims dirigents, apareixien cada exercici en els mitjans de comunicació com els grans “factotums” dels guanys i de l’acumulació del capital extret de la classe mitjana i mitjana-treballadora més soferta.

En definitiva, tal com afirmà Otto Stammer: “el terme dictadura s’aplica al control il•limitat del poder estatal per part d’un individu, d’una camarilla o petit grup de persones”. Aquest petit grup de persones poden molt bé estar recolzades per un sector molt gran de la societat, sobretot si aquest grup ha guanyat unes eleccions, conseqüència d’un desgavell econòmic, social i polític produït pel mal govern de l’anterior executiu liderat pel Sr. Zapatero.

En una altra forma de raonament, un règim polític contemporani no deixa de ser dictadura pel simple fet que el poder sigui exercitat per un grup més o menys oligàrquic encara que hagi sortit d’unes eleccions, fins i tot, no sent aquest fet explícit en la Constitució.

D’aquesta manera, es comença a entreveure, que l’aristocràcia financera i el poder socioeconòmic de la banca en la societat i el món polític espanyol, està vinculat a la inversió de l’excedent proporcionat pels guanys d’aquests últims anys procedents de l’espoli de la classe mitjana, dels seculars latifundistes que han rebut quantioses ajudes dineràries de la UE i dels bens eclesiàstics invertits en molt dubtoses operacions internacionals.

La concentració bancària, posa en les mans de dos o tres grans grups, ni més ni menys que el 60% ó 70% dels recursos aliens. Així mateix, aquests grups bancaris controlen societats mobiliàries, financeres, fiduciàries, d’assegurances, d’urbanitzacions, de reassegurances, immobiliàries, mercantils, industrials, d’hospitals privats, de societats que operen a les autopistes, d’energia, de substitutoris d’empreses que realitzen treballs públics, etc. D’aquesta forma, a l’Estat espanyol, la base de l’economia ha passat a ser dominada per una petita part de la societat (quaranta o cinquanta famílies), que forma el poderós entramat plutocràtic, ara posat en mans dels nous lacais, per veure de conservar i fins i tot augmentar els guanys mitjançant pràctiques de govern feixistes.

Pels rumors que se senten, ara, sembla que desprès de l’ordre que ha sortit de la Moncloa, es vulgui fer un altra concentració bancària per mirar de fusionar “La Caixa” amb “Bankia” degut al desgavell intern d’aquesta última. Podria ser que els acords, forçats pel govern, dugueren la seu principal a Madrid, amb la qual cosa es podria dir que els catalans ja hauríem perdut l’últim baluard financer que ens quedava i la font principal de recaptació de l’hisenda catalana.

Vet aquí que ja tornem a tenir una mena d’Estat autoritari amb un pacte amb els oligarques econòmic-financers i beneït per les altes jerarquies de l’Església catòlica que intentaran fer ressorgir una mena de nacional-catolicisme repressiu amb tota aquella societat que s’oposi als mandats i projectes dels grups ultranacionalistes i catòlics representants de l’Espanya de sempre.

Catalunya, des de la mal anomenada transició, ja ha patit una repressió econòmica, precisa i planificada que té l’objectiu d’empobrir la societat catalana, basat sobretot en la por de l’Estat a que un dia no gaire llunyà Catalunya pogués assolir la plena sobirania. Avui, a banda de la repressió econòmica, ja veiem a venir a sobre nostre, la que ens faran caure per tractar d’empobrir la nostra llengua, la nostra cultura i els nostres costums, mirant d’imposar el criteri imperialista d’unificar tant el territori com l’idioma sota el comú denominador dels antics i avui ressorgits, però solapats en el partit dominant, que són els ideòlegs del feixisme. Aquests ideòlegs, que es nodreixen del pensament irracional, idealista i autoritari d’escriptors i filòsofs alemanys com: Fichte, Schelling i Hegel, ja comencen a fer afirmacions rotundes com el: “mantenimento inconmovible de la unidad política de la Patria”, i no seria d’estranyar que en qualsevol moment, copiant l’últim “parte” de guerra de Franco, volgueren afegir: “En el dia de hoy, cautivo y desarmado el soberanismo catalán, las fuerzas nacionalistas españolas han alcanzado sus últimos objetivos. La guerra contra el hecho diferencial catalán ha terminado”.

Aquesta entrada ha esta publicada en Actualitat, Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El retorn del feixisme

  1. Retroenllaç: El retorn del feixisme // la tafanera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s