L’espiral

L'espiral espanyola

L’espiral
Per Joan Anguela

Dins la geometria euclidiana hi ha una forma o figura que no és la recta, i que a diferència de les demés que necessiten de dues o més línies per quedar definides, aquesta solament en necessita d’una. Aquesta figura és l’espiral, que com tothom sap es comença a traçar des del centre, del que es va allunyant progressivament a cada volta dins el mateix pla, de manera indefinida, fins que l’autor decideix donar-la per conclosa. ( espiral de Arquímedes, espiral logaritmica, etc.)

Quan a la transició els partits polítics van acordar atendre les antigues reivindicacions autonòmiques de Catalunya i Euskadi, tornant a la situació anterior a la rebel•lió militar del general Franco amb el suport de les faccions més feixistes espanyoles, els sectors més carques del franquisme, i que encara ocupaven alts càrrecs dins l’administració del estat, s’hi varen oposar frontalment, per que això, interpretaven ells, posava en perill la unitat de “la patria española”. Aquests eren a les hores, els sectors més hostils al reconeixement de la nació catalana i a la diferenciació de la resta del Estat.

Per aquest motiu, i dades les grans reticències d’aquesta oligarquia que encara dominava les palanques del poder real, els partits democràtics per tal de no embarrancar-se i aturar el procés iniciat, van consentir en la llei del “café para todos” que era la Loapa. Aquesta disposició que acataren a contracor els partits catalans, va diluir les aspiracions de Catalunya d’un ple autogovern dins d’un estat democràtic que reconegués les diversitats nacionals.

Desprès de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol i desprès de la gran manifestació del poble català fent rebuig d’aquesta decisió del alt tribunal, el poble de Catalunya està en un procés de maduració del concepte de sobirania, alhora que no ha variat el més minin la situació de les reivindicacions catalanes.

Veus de l’Espanya més nacionalista, diuen ara que tenim la gran crisi a sobre, que l’estat de les autonomies és inassolible per la gran despesa que comporta. Pot ser que el que pensin realment és que s’hagi de tornar a l’estat centralista tradicional, i amb això donar per tancada i liquidada l’aventura de les autonomies fent “tabula rasa” amb el passat més proper . Aquesta reflexió feta en el seu moment per un alt dirigent del partit més ultranacionalista espanyol, si es convertís en una proposta formal, o pogués dur-la al parlament, atenent que aquest partit te la majoria absoluta, seria un cop mortal al sistema de les autonomies. No seria tan greu per les de segona categoria, (les que es van incorporar pel article 151) tal com se les va definir en principi, i que mai n’han sentit necessitat, sinó per Catalunya que patiria la regressió més profunda en tots els àmbits del fet diferencial català.

Si per causa dels ajustos econòmics als que ens obliguen (i obligaran en el futur més proper) els països forts de la CEE, l’estat espanyol es veies obligat a reduir dràsticament les despeses, i per aquest motiu no pogués atendre ni l’actual i molt precari sistema de finançament català, llavors seria l’hora de plantejar-se la pertinència a Espanya. Endebades seria la negociació del concert, i tot lo més al que es podria aspirar seria un nou acord de millora tan minso que el podríem definir amb l’expressió pujoliana de “peix al cove” que no faria res més que alimentar el nostre autoengany.

Catalunya amb estat propi, es a dir, plenament sobirana, esdevindria una de les nacions més pròsperes d’Europa. Estudis de diferents autoritats en economia així ho corroboren. Catalunya és una màquina de tren que es trauria de sobre el llast que suposa arrossegar un seguit de vagons que van amb el fre posat.

La unitat forçada dels diferents pobles que formen l’estat espanyol (vull dir els pròpiament nacionals, Catalunya, Euskadi, Galícia (?) i Espanya), feta per Castella, i deguda al imperialisme que sempre ha caracteritzat aquest poble, avui ja no és viable per que aquella unitat determina la involució de les nacions més dinàmiques. Al capdavall, l’estat del benestar no és un mecanisme purament comptable, els seus fonaments i la seva legitimitat son una qüestió política. Els ciutadans accepten sostenir un sistema de repartiment del fruit del treball de cadascun, però sempre que el que més aporti sigui, en el pitjor dels casos, el que rebi tant com el que més ho faci

És a Catalunya on s’aixequen més veus d’insatisfacció i de decepció per part de la ciutadania que veu com les plusvàlues que aquesta genera, se en van cap a fora de Catalunya, restant els ciutadans catalans molt minvats econòmicament i privats del fruit del seu treball.

També podem demanar, com proposa el líder de CiU, un finançament asimètric a la manera d’Euskadi i Navarra . Si els criteris per obtenir un concert econòmic amb Espanya son els antics furs de llurs nacions, també a Catalunya teníem els nostres, abans que el borbó FelipV ens els arrabassés. No obstant, aquesta proposta topa amb l’imperatiu de la Constitució de modificar aquesta per poder introduir-hi una remodelació de l’Estat, cosa amb la que no hi estaria d’acord cap partit nacionalista espanyol, per tant assolir aquesta fita és endebades. L’única solució seria aconseguir el contrari del principi de les nacionalitats enunciat per Mazzini: A cada Estat, una Nació. Doncs bé: A cada Nació, un Estat, fent així impossible l’aliança inexpugnable que formen els altres territoris estatals per absorbir el màxim de recursos de Catalunya.

Però pel que sembla, el nacionalisme espanyol més ranci, voldria tornar al passat anterior, seguint la línia de l’espiral fent camí de fora cap endins.

Aquesta entrada ha esta publicada en Història, Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a L’espiral

  1. Retroenllaç: L'espiral espanyola // la tafanera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s