La pau sigui amb tothom

Comunicat d'ETA

La pau sigui amb tothom
Per Joan Anguela

The Guardian ha fet l’anunci que ETA farà aviat la proclama de la fi de la seva lluita armada. De fet, s’ha produït ara quan escric aquest artícle.
Aquesta setmana s’ha fet la cimera per la pau a Sant Sebastià batejada com “Conferència Internacional per la Pau”, a la qual l’hi ha donat llustre l’assistència de personatges molt significats del mon polític internacional.

La lluita armada, o més aviat guerra, duta a terme per l’organització etarra va sorgir com resposta a l’acarnissament dut a terme per l’Estat espanyol en plena dictadura contra tot allò que fes un flaire de nacionalisme basc. La ciutadania basca ja no podia suportar per més temps tots els maltractaments físics i dialèctics infligits pel franquisme contra tota persona, mitjà de comunicació i organització cultural que fos sospitosa d’estar relacionada o simplement de ser simpatitzant dels ideals nacionalistes bascos. Ni tant sols l’Església Catòlica se n’escapolia; capellans, clergues, i fins i tot bisbes, foren reprimits per l’Estat espanyol franquista.

La primera acció d’aquesta organització fora contra el comissari Manzanas, conegut torturador, al qual van assassinar. La guerra contra l’Estat va continuar deixant un rastre de morts al llarg de tots els anys que va durar la dictadura. La vinguda de la democràcia semblava que havia d’aturar les accions d’ETA , però no va ser així, i al capdavall, el problema es va enquistar per diverses raons: els Gal, el tancament de diaris, la prohibició d’alguns partits polítics, etc. A partir d’aquest punt, les simpaties que dins la població basca van despertar, en principi, les accions dels etarres, es van tornar en contra. La població es va anar adonant que l’organització s’anava transformant en banda criminal, l’objectiu de la qual solament era sobreviure, i com els màxims dirigents de la banda, uns, s’havien fet grans sense haver après cap ofici, els resultava molt feixuc dedicar-se a una altra cosa que no fos romandre dins l’organigrama per continuar fent el mateix. D’altres continuaven amb la seva ideologia de violència indiscriminada.

Els personatges que han donat credibilitat a la conferència son: El Sr. Kofi Annan, ex secretari general de les Nacions Unides; el Sr. Gerry Adams, ex lider del Sinn Féin; el Sr. Pierre Joxe, ex ministre francès d’interior i defensa; la Sra. Gro Harlem Brundtland, ex primera ministra noruega; el Sr. Bertie Ahern, ex primer ministre d’Irlanda i  el Sr. Jonathan Powell, jefe de gabinet del premier anglès.

Dir que tots aquests personatges de l’alta política mundial son:” un grupo de pintamonas que han dado a ETA el rango de parte beligerante” com ha dit un diari de Madrid, així com que: “la paz que ofrecen estos conseguidores internacionales es indigna”, fa que molts dels lectors d’aquests mitjans de comunicació dubtin realment de la bona fe de totes aquestes persones que l’única intenció que tenen és col•laborar en la consecució de la pau a Euskadi. Un altre dels diaris de la capital ha dit en la seva editorial: “ayer fué un buen dia para ETA y malo para la democracia española, lo que ha empezado como una farsa ha terminado como una burla”. Tot plegat, un ideari de ximples. Es fa patent que aquests diaris estan alienats per la ideologia absolutista que ha dominat durant la dictadura, i encara quasi fins els nostres dies. Per ells, tot el que no sigui vèncer i derrotar i humiliar l’adversari, no és complaent, perquè aquests senyors no entenen res més que no sigui la condició de vencedors absoluts en qualsevol dels litigis que enfrontin el “sacrosanto Estado” amb qualsevol contestatari que posi en dubte la seva suprema autoritat. S’escandalitzen perquè aquest fet els ha agafat a contrapeu. I encara en sentirem de més grosses, de l’alçada d’un campanar.

Tothom amb una mica de seny hauria de trobar correcta la finalitat d’aquesta reunió. A mi em fa l’efecte que qui fa el paper d’ignorant no és cap d’aquests personatges, més aviat el fa el “conspicu” personatge del PP que ho ha dit. La declaració aprovada ahir a Sant Sebastià i que es condensa en cinc punts, demana com primer pas que ETA faci una declaració pública de l’acabament definitiu de la violència i sol•licita un diàleg amb els governs d’Espanya i França per poder recollir i tractar les conseqüències i la resolució del conflicte.

¿Qui és el que pot no voler que aquest episodi negre de la història de l’Estat espanyol que ha costat més d’un miler de víctimes en els dos bàndols, no s’acabi d’una vegada per totes?. Hi ha algú a qui la permanència de la banda armada li doni rèdits electorals i a d’altres, rèdits editorials? Com és possible que hi hagi algun partit polític que estigui en contra del final de la violència que ha sigut el tema de més preocupació dels habitants de l’Estat, que posaven per sobre de l’atur, l’habitatge, la inflació, etc. durant més de quatre dècades?

No fa gaire, als components del grup terrorista, un personatge molt important de la política espanyola, concretament un ex president del govern, va anomenar-los: “organización de liberación nacional”.

Sense més comentaris.

Aquesta entrada ha esta publicada en Actualitat, Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s