Ha de pagar Catalunya la incompetència d’Espanya?

Per Joan Anguela
19/05/2011

Quan el Fons Monetari Internacional va acudir al rescat de l’economia grega, la zona euro va respirar alleujada per que la possible ruptura de la unitat monetària semblava resguardada dels depredadors dels mercats internacionals.

Ara, que fa un any d’aquella intervenció del FMI, les autoritats (?) monetàries europees i mundials s’adonen que la intervenció no ha valgut de res. Grècia no tenia un problema de liquiditat, Grècia era, i ara és encara més, del tot insolvent. Grècia com Irlanda i Portugal ha passat l’última dècada malbaratant els minsos recursos generats per la seva economia, de forma que per tal d’entrar al club dels països que gaudien de la nova moneda forta capaç de competir amb l’altra moneda tradicionalment líder que és el dòlar, va maquillar, o més ben dit, va falsificar tant el PIB com el dèficit per tal de ser admesa en el club dels països poderosos europeus, com aquell nou ric que se sent afalagat de pertànyer a l’elit econòmica mundial.

Però si aquest país ha gastat més del compte, què cal dir d’Espanya i dels seus malbarataments?. Dispendis d’una grandiositat faraònica, totalment injustificables, tant pel propòsit com pels rèdits econòmics envers la societat espanyola. Els aeroports construïts solament per guanyar vots, del tot innecessaris per la manca de passatgers, les autovies que només enllacen poblacions de minsa activitat econòmica amb Madrid, una xarxa ferroviària de trens d’alta velocitat (AVE en espanyol) en sentit radial, en comptes de fer-ho de forma matricial, es a dir entre elles, la constant sagnia que suposa el PER, etc. Però no és això el més greu, sinó que aquesta malversació de fons públics surt en bona part de les butxaques dels catalans.

Però encara n’hi ha més; les plusvàlues del port de Barcelona se’n van íntegres cap a Madrid, de la mateixa manera, els diners que donen la gestió de l’aeroport de Barcelona, també se’ls queda Madrid. Això sí, l’Estat no fa cap inversió ni a l’un ni a l’altre. Les obres públiques que atorga l’Estat van a parar totes a les empreses de Madrid; ACS, FCC, OHL, Ferrovial, Acciona, etc. Cap benefici per a Catalunya, encara que les obres es facin aquí.

El ministeri de foment, la titularitat del qual l’exerceix el Sr. Blanco, “varón del PSOE”, ha pressupostat un total de 4.750 milions d’euros per obres públiques a tot l’Estat, a tot excepte a Catalunya. Fa quatre dies que el mateix ministre va fer unes declaracions en les que venia a dir que el seu ministeri invertiria més de 3.500 milions d’euros en les línies d’alta velocitat de Madrid a Extremadura i Galícia. I a Catalunya ni un euro per condicionar les línies de Rodalies que pel cap baix acullen deu vegades més passatgers que les que viatjaran a l’AVE extremeny i gallec. Per a més escarni, la Sra. Salgado farà un préstec afegit de 5.000 milions d’euros a Portugal.

Espanya és un projecte de Castella, Espanya és exclusivament Castella i l’obligació dels catalans, dins l’Estat espanyol, és callar, no protestar per l’espoli continuat que patim i acceptar que ens ho robin tot. Els ajuts d’Europa s’acaben i això ho saben perfectament els amos d’Espanya i no els queda més remei que abraonar-se sobre Catalunya i fer-la víctima del seu pillatge. Espanya ha convertit Catalunya en la colònia d’on s’ha proveït i es proveirà, per la seva subsistència, si els catalans ho continuem tolerant.

Vist tot aquest estat de coses, queda clar que el sistema autonòmic ha periclitat, el col•lapse és total i irreversible. Catalunya no pot fer-se càrrec de la manutenció d’Espanya. És necessari que l’Estat espanyol pensi en donar compliment als mandats de la UE, és a dir, reduir despeses, però no a costa de Catalunya sinó a base de no gastar tant a la resta de l’Estat.

Es podria començar per suprimir totes aquelles despeses innecessàries com per exemple: el PER, les Diputacions, el Senat, tots els funcionaris diplomàtics excepte un ambaixador i un cònsol per país, eliminar totes les pensions vitalícies de diputats, senadors, consellers d’Estat, eliminar multitud de subvencions a tots aquells organismes i fundacions que té l’Estat més per prestigi que per raons pràctiques, anular totes les targetes VISA oficials, acomiadar molts dels càrrecs oficials que no són rendibles en absolut, així com els seus cotxes oficials, i amb aquestes mesures i la reducció de la despesa pública l’Estat espanyol compliria amb escreix la recomanació de la UE de reduir el dèficit.

Però els espanyols tan avesats a xuclar la sang dels catalans, se’ls faria molt costerut  emprendre tots aquests canvis, atenent que se’ls haurien d’aplicar ells en major mesura que nosaltres. És més pràctic i més segur continuar anorreant la Nació catalana.

Compte doncs, els catalans tenim seny, però també tenim sang al cor i força al braç. Tal i com va escriure Pere Quart en el seu projecte d’himne nacional.