La taula de canvis

Taula de canvis de la ciutat de València

 

 

 

 

 

Quan els banquers pagaven les seves culpes

La Taula de Canvis va aparèixer durant el regnat de Jaume I El Conqueridor (1213-1276). La legislació romana i goda que regien aquest negoci va ser substituïda.

Aquests són alguns dels articles d’aquesta legislació bancària:

El 13 febrer de 1300 es va establir que qualsevol banquer que es declarés en fallida seria humiliat per tot el poble, per un pregoner públic i forçat a viure en una estricta dieta de pa i aigua fins que tornés als seus creditors la quantitat completa dels seus dipòsits.

El 16 maig de1301 es va decidir que els banquers estarien obligats a obtenir fiances i garanties de tercers a fi de permetre poder operar, i aquells que no ho fessin no se’ls permetria d’estendre unes estovalles sobre els seus comptes de treball. El propòsit d’això era assenyalar a tothom que aquests banquers no eren tan solvents com aquells que usaven estovalles, és a dir, que estaven recolzats per fiances. Qualsevol banquer que trenqués aquesta regla (per exemple, que operés amb unes estovalles, però sense fiança) seria declarat culpable de frau.

No obstant això, malgrat tot, els banquers aviat van començar a enganyar als seus clients.

A causa de aquests enganys, el 14 agost de1321 es va establir que aquells banquers que no complissin immediatament els seus compromisos, se’ls declararia en fallida, i si no paguessin els seus deutes en el termini d’un any, caurien en desgràcia pública, el que seria pregonat per portanveus per tot el poble. Immediatament després, el banquer seria decapitat directament davant del seu taulell, i les seves propietats venudes localment per pagar als seus creditors.

Existeixen evidències documentals de que això es complia.
Per exemple, el banquer Francesc Castelló, va ser decapitat a Barcelona, directament davant el seu taulell el capvespre d’un dimarts 10 de Novembre de 1360, en estricte compliment de la llei.
A la llotja de Barcelona el 20 de gener de 1401 s’obre una taula de canvi coberta amb un tapet amb les armes de la ciutat. Guillem Colom i Saplana conjuntament amb Miquel Roura van ser el 1402 els primers administradors de la Taula de Canvis i Ccomuns Dipòsits de Barcelona(el primer banc públic de la història). S’encarregava de donar crèdit al monarca i al Consell de la ciutat, i acceptava dipòsits de particulars amb millors garanties que la resta de bancs. La família Colom i la Taula de Canvi van jugar un paper important en la vida pública catalana de tot el segle XV.
Es tracta d’una entitat financera precursora dels actuals bancs centrals, amb la diferència que la Taula estava vinculada a les institucions municipals. De fet, era un departament del govern de la ciutat concebut, en primer lloc, com a suport de la hisenda municipal. Segons el seu reglament els seus recursos de crèdit serien reservats per a ús exclusiu de la ciutat, sense poder fer préstecs a persones particulars sota cap circumstància.
A la Taula revertien els diferents impostos municipals, i aquesta institució els gestionava a fi i efecte de mantenir, sobretot, prou fons per mantenir l’abast de blat i carn a la ciutat. També seria tasca de la Taula la gestió de l’amortització del deute municipal — molt gran en aquella època – i, des de 1413, també era dipositària i gestora dels fons de la Generalitat.
La Taula era situada al carrer dels Canvis Vells nº 10, cantonada amb el carrer del Consolat, just davant la Llotja i prop del Palau Episcopal.

Segons Sanchis Guarner el 1407 Martí l’Humà autoritzà la creació de la Taula de Canvis i Depòsits de la Ciutat de València, a imitació de la taula de canvi que havia estat instituïda a Barcelona el 1401.