Els amos d’Espanya

Torres Kio

Torres Kio

La Moncloa
La Moncloa

Els amos d’Espanya
Per Joan Anguela

Fa no gaire més de vint anys que Caja Madrid era una entitat d’estalvi com moltes de les que hi havia a tot el territori estatal, d’una mida que no sobrepassava les caixes mitjanes que hi havia a Catalunya, que complien la funció social per la què havien estat creades i que l’Estat era incapaç de fer aleshores.

Però d’ençà de la defunció de la dictadura i l’adveniment de l’enganyosa democràcia, la capital de l’Estat, a cavall del progressiu avenç liberal, va anar assolint un nou protagonisme financer fins aleshores encapçalat per la sempre emprenedora Barcelona.  Els polítics governants, tant d’esquerres com de dretes, carregats d’una obsessió malaltissa, van fer tot els possibles perquè Madrid li arrabassés el lideratge financer a la capital catalana i així poder fer i desfer amb total impunitat valent-se dels diners de milers de ciutadans que havien confiat en l’aparent solidesa de l’entitat d’estalvis.

Molts d’aquests dirigents de la política madrilenya i estatal, van convertir Caja Madrid en el seu cortijo privat, van fer i desfer al seu antull i es van lucrar il•legalment donant crèdits a tort i a dret al seus amiguetes constructors perquè fessin obres d’infraestructures caríssimes i inútils des del punt de vista de rendibilitat econòmica. Però això sí, ho van fer amb el clar objectiu de percebre quantioses comissions pels favors atorgats. Tot això amb els diners dels incauts estalviadors, molts d’ells jubilats que ara han vist com una colla de corruptes depravats s’han quedat amb els seus diners estalviats de mica en mica i amb gran esforç.

Però senyors polítics i altres animals carronyers, no us espanteu que el govern dels vostres correligionaris posarà els diners que calguin perquè vosaltres no tingueu de donar cap explicació davant la justícia i que el vostre comportament pel gran espoli que heu fet a milers de ciutadans quedi totalment impune. Tot i així, molts dels depredadors que formaven part del consell d’administració, en sortiran premiats amb milionàries indemnitzacions pel seu “comportament exemplar”. No cal dir que aquest rescat de Bankia s’haurà de cobrir amb els diners dels contribuents.

Tot aquest comportament de l’alta política espanyola i dels dirigents dels grans bancs espanyols que fan negocis bruts entre ells fent servir els diners dels impositors, s’hauria d’acabar d’una vegada per totes. A països on la trajectòria democràtica està més consolidada, se’ls hauria castigat duent-los als tribunals de justícia. Però a l’Estat espanyol els que fan les lleis son els mateixos que desprès les contravenen amb total impunitat (recordem el cas recent del president del tribunal suprem espanyol, Sr. Carlos Dívar, aquell que fa poc va comparar l’idioma català amb el mandinga, que ha estat acusat per un vocal del poder judicial d’haver fet servir diners de la judicatura en benefici propi, uns 17.000 € amb menjars i hotels que hauria d’haver-se pagat del seu salari). Mentre tant, els catalans hem de pagar a l’Estat tots aquells diners que els governants, s’han gastat en obres faraònique: trens d’alta velocitat, autovies gratuïtes, aeroports buits d’avions, etc. a tot el territori espanyol sense cap criteri empresarial ni econòmic i amb salaris abusius repartits entre tota la camarilla d’ineptes gestors de l’alta política espanyola.

Per altra part, sembla que Catalunya no serà finalment intervinguda per les forces de l’Estat (l’hisenda espanyola), però encara que no ho sigui, ha perdut tota capacitat d’autogovern i d’inversió en qualsevol àrea d’infraestructures per millorar els serveis de la ciutadania catalana, mentre veu com el govern espanyol inverteix 8.500 milions d’euros en l’alta velocitat de Galícia, 4.300 milions en el TAV de Madrid-País Basc, més de 2.600 milions en la conexió Madrid- Lisboa que passa per Extremadura i 1.700 milions en la línia cap a Astúries. En total són 17.100 milions d’euros que equivalen a l’espoli fiscal fet a Catalunya durant un any.

Amb tot, aquests inútils i incapaços dirigents polítics espanyols com el ministre d’hisenda Sr. Montoro, que ve a Catalunya per revisar els comptes de la Generalitat i que es permet amenaçar-nos amb una altra tipus d’intervenció si el Sr. Mas crea l’hisenda pròpia, com si ell fos un dels amos d’Espanya, aquest personatget amb veu de vicetiple que té com a màxim mèrit haver sigut un anònim professor d’universitat, no és més que un “maestro ciruela” com aquells que Machado es va permetre escarnir en la seva obra Juan de Mairena (heterònim d’ell mateix), per la seva escassa sapiència dient: “es como el maestro ciruela que no sabía leer y puso una escuela”. Quan el senyor Montoro va accedir al càrrec de ministre d’hisenda, va agafar al senyor Beteta com a segon seu, aquest personatge és el responsable dels més de 2.000 milions d’euros de dèficit amagat quan era conseller d’economia de la comunitat de Madrid. Aquests polítics espanyols completament ignorants de l’economia productiva, han emprat i continuen emprant la mentida institucionalitzada per fer creure a la ciutadania el dret dels cercles de poder de l’ús de la política pel seu enriquiment personal sense amagar-se gens ni mica de la societat espanyola que veu amb absoluta passivitat el gran robatori que els fan aquests indignes usurpadors de la voluntat i de la sobirania del poble. I per més INRI, cap òrgan de control democràtic dissenyat per aquest fi ha fet ni farà res per evitar-ho (esclar, estan controlats per ells mateixos).

Ara, les quatre comunitats administrades pel Partido Popular han admès dèficits superiors als declarats fins fa poc. La comunitat de Madrid governada per la senyora Esperanza Aguirre no ha tingut més remei que reconèixer el doble del que havia declarat el 2011, i que no fa gaire va manifestar que els dirigents populars estan acostumats a dir la veritat. A la vista d’aquest dèficit ocultat expressament, què dirà ara que se sap que ha mentit quan era ella la inductora de tots els atacs contra Catalunya perquè deia que gastàvem massa en qüestions identitàries i es posaven ells com a models a imitar?. Per a mostra, Bankia, que ha servit pels deliris de grandesa faraònics d’una ciutat governada per la dreta més rància i a la vegada ha enriquit els polítics que la gestionaven alhora que la desvalisaven. I a sobre ens donen lliçons. I a sobre ho haurem de pagar nosaltres. Absolutament intolerable!

Així és Espanya i així continuarà essent. És per aquest motiu que la nostra permanència hi ha de ser la més breu possible.

About these ads
Aquesta entrada ha esta publicada en Actualitat, Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s